Policies del Far West?
Cas Esther Quintana. Aquesta dona va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma (així ho va corroborar el forense). Interrogat Felip Puig, el Conseller d'Interior d'aleshores, afirma que a la hora i al lloc on presumptament Esther Quintana va perdre el presumpte ull no hi havia cap mosso que li pogués disparar. Quan els vídeos van demostrar el contrari es va reconèixer que sí, que els antiavalots estaven a la zona però que no van efectuar cap tret de cap tipus. 8 Mesos després dels fets i aclaparats per la profusió de vídeos que qüestionaven la versió oficial Ramon Espadaler, nou Conseller d'Interior, informa que set mossos acabaven de reconèixer que sí, que van disparar el 14N a la zona on estava Esther Quintana, però que van ser salves, no pilotes de goma. Aparentment l'ull d'Esther Quintana va saltar espontàniament a causa de l'ensurt provocat per les salves... i ja veurem en què acaba tot plegat quan el judici quedi vist per a sentència, vist que davant del jutge els mossos imputats neguen ara haver disparat.
Cas 15M (desallotjament de la Plaça Catalunya). Davant la resistència pacífica d'unes desenes de manifestants asseguts a terra, els antiavalots s'apliquen a colpejar a la gent que es nega a abandonar un espai públic en ple dia. Van haver-hi moltes persones ferides, i moltes més humiliades quan no volien altra cosa que exercir pacíficament el seu dret de manifestació. Es van presentar 57 denúncies però només una ha arribat a judici i ara ja està esperant sentència. La fiscalia demana l'absolució per manca de proves malgrat que l'acte està gravat en vídeo i l'agent encausat es reconeix com l'agent antiavalot que surt en aquest vídeo. Les altres denúncies no han prosperat perquè no s'han pogut identificar els agents causants de les lesions.
Ideològicament em considero antiautoritari, però tot i així reconec que la societat ha de poder defensar-se, amb l'ús de la força si cal, de totes aquelles persones que amenacin als innocents trencant les lleis que la mateixa societat s'hagi donat d'una forma justa i democràtica. Segurament els policies són necessaris en qualsevol model de societat futura, ens agradi o no, els hi busquem un nom diferent o no. Però amb tota seguretat ni en una societat futura ni en aquesta no és acceptable que els policies actuïn impunement al marge de la llei.
En el cas d'Esther Quintana no pot ser que el Conseller d'Interior i el Director dels Mossos neguin les evidències quan evidentment en un operatiu com el de la vaga del 14 de novembre tenen permanentment localitzades via GPS totes les unitats que intervenen i quan des de l'últim agent fins al cap de l'operatiu tenen l'obligació d'informar de totes les intervencions.
El cas del 15M, menys greu des del punt de vista de l'aspecte físic de les lesions, però en el qual resulta vergonyós que les denúncies es puguin arxivar “per no haver pogut identificar als mossos denunciats”. Em pregunto com pot ser que un jutge no ordeni a la Conselleria d'Interior que identifiqui als antiavalots que la mateixa Conselleria va enviar aquell dia a la Plaça Catalunya, per tal que siguin interrogats en seu judicial per reconstruir els fets. I encara que el jutge no ho demani, no entenc com és que la mateixa Conselleria no dóna aquesta informació. Quin sentit té exigir normativament que els policies portin el seu número de placa visible si després els agents se'l treuen impunement i a sobre els responsables policials aprofiten aquesta circumstància per encobrir-los?
Més recentment, el barceloní Juan Andrés Benítez ha mort com a conseqüència d'una crisi cardíaca desencadenada mentre era objecte d'una violenta detenció a mans de vuit mossos d'esquadra al Raval. Els agents al·leguen que no van aplicar més força de la necessària per l'actitud del detingut, que era per cert qui els havia cridat en considerar-se víctima d'un delicte. Esperem que el jutge esbrini la veritat malgrat els esforços dels companys dels mateixos mossos, que van esbandir amb un cubell d'aigua proves físiques i van demanar porta a porta el lliurament de les filmacions que van fer els veïns, i no per posar-les en mans del jutge. Amb els precedents que hi ha, què podem esperar els ciutadans de tot plegat?
Amb tot plegat, a Manel Prat, director dels mossos, algú li hauria d'explicar que “dimitir” no és un nom rus.
/https%3A%2F%2Fassets.over-blog.com%2Ft%2Fcedistic%2Fcamera.png)
