EL PARANY DE LA PARTICIPACIÓ
Ningú no nega que l'actual sistema polític està en crisi, de legitimitat, de credibilitat, de representativitat... Fins i tot els mateixos partits polítics (si més no alguns) expressen preocupació, articulen discursos i enuncien estratègies per omplir la rassa que s'ha obert entre representants i representats. Li diuen “Democràcia Participativa” i la vesteixen a cops de taules de participació, comissions, fòrums, consultes, bústies de suggeriments i fins i tot ILPs, que com el seu nom indica (Iniciatives Legislatives Populars), inicien, que és una cosa molt diferent d'acabar.
Fa pocs dies vaig estar escoltant a Maria Elvira Méndez Pinedo, professora universitària madrilenya que exerceix com a catedràtica de Dret Europeu a la Universitat d'Islàndia i que ha estat testimoni (i coprotagonista) de primera fila de la rebel·lió islandesa contra el rescat a la banca. Tots els passos que va narrar del que allà va passar són els propis d'una autèntica revolució: entre d'altres, van fer dimitir el govern i al 2010 van fer convocar unes eleccions en llistes obertes per crear una assemblea constituent que redactés una nova constitució. Tot semblava anar rodat, però ai las! el tribunal suprem d'Islàndia va invalidar el resultat de les eleccions a l'assemblea constituent PER UN DEFECTE DE FORMA! mentre els partits polítics tradicionals (que no havien deixat de mantenir la continuïtat institucional anterior amb el seu parlament) van acudir al rescat oferint la conversió de la nova Assemblea Constitucional en un Consell Constitucional, de caràcter consultiu i sota el mantell institucional del parlament. En poques paraules, van substituir l'apoderament popular que volia representar la nova assemblea per un pur i simple mecanisme de participació. El resultat final ja ens el podem imaginar, l'actual i sorprenent majoria conservadora del parlament islandès manté congelat el projecte de nova constitució, malgrat estar ja aprovat per la ciutadania en referèndum però sobre el qual encara es manté que pot ser revisat o desestimat pel mateix parlament. En qualsevol cas, ha estat un procés molt participatiu, sens dubte, però fins ara força estèril.
Així doncs, què cal fer per recuperar o refer el nostre sistema polític? No és qüestió simplement d'incrementar la participació, perquè en el disseny de la Democràcia Representativa ja se suposa que els representants són el vehicle i l'instrument de la voluntat popular per a la determinació de les preferències que dicten les polítiques públiques. Si és necessària la participació per fer arribar als representants quina és l'opinió dels representats llavors és que la Democràcia Representativa ha fracassat.
Tampoc és exactament qüestió de trobar representants més virtuosos o partits polítics guiats per principis més nobles, si això s'arribés a aconseguir, l'actual sistema podria funcionar correctament durant un temps, però tornaríem a trobar-nos igual més aviat que tard.
Per obtenir resultats diferents a curt termini, cal fer coses diferents, com fer que es comprometin els candidats a renunciar a fer un botí de guerra del poder executiu. I per obtenir resultats diferents a mig i llarg termini cal canviar el sistema que reprodueix arreu i repetidament els resultats actuals.
Les receptes del canvi per a mi estan molt clares: separació real i efectiva de poders, revisió del sistema electoral amb la possibilitat de revocació dels representants electes i creació de sistemes de coparticipació i fiscalització popular de l'acció del poder legislatiu. Si aquests elements no estan presents, tard o d'hora ens tornarà a visitar el fantasma del passat del Conte de Nadal.
/https%3A%2F%2Fassets.over-blog.com%2Ft%2Fcedistic%2Fcamera.png)
