A VOLTES AMB LA NACIONALITAT

Per poc que se segueixin les notícies de l'àmbit polític i legislatiu és fàcil adonar-se que el govern del PP fa anar la màquina de legislar com si fos l'última vegada que poguessin gaudir de majoria absoluta. Des-regular i fer una contrareforma rere l'altra, fer desaparèixer drets i fer aparèixer normes repressives que es tenien per superades és el contingut setmanal de l'activitat del govern tal com podem comprovar a la majoria de rodes de premsa dels divendres.

Hi ha un tema però, que m'ha cridat l'atenció i que penso que mereix ser examinat. Resulta que el ministre Gallardón està preparant una modificació del codi civil per facilitar l'adquisició de la nacionalitat espanyola als descendents dels jueus sefardites expulsats d'Espanya per l'Edicte de Granada, que van promulgar els Reis Catòlics el 1492 a instàncies del Gran Inquisidor.

La mesura en concret permetria a tots els jueus que poguessin demostrar la seva pertinença a la branca sefardita del judaísme adquirir la nacionalitat espanyola seguint un tràmit administratiu, sense necessitat d'haver residit mai a Espanya ni tenir intenció de fer-ho, i sense haver de renunciar a qualsevol altra nacionalitat que puguin tenir actualment. Es tracta de tot un regal que ja està aixecant molt rebombori a Israel, per la perspectiva que dóna d'aconseguir un passaport de la Unió Europea sense haver de renunciar a la nacionalitat israeliana, i per tant tenir obertes totes les portes de la Unió Europea per viatjar, treballar, estudiar o el que sigui.

A primera vista, sembla de justícia reparar la indefensable expulsió que van ordenar els molt catòlics reis, però el cas és que per un costat els jueus sefardites no van ser ni de bon tros les úniques víctimes de la Història d'Espanya i per altre costat la reparació del seu cas ja està prou feta des de fa anys.

Així, el 1924, el govern de la dictadura de Primo de Rivera va promulgar un decret legislatiu que encara sense esmentar als jueus sefardites els facilitava l'adquisició de la nacionalitat espanyola “per carta de naturalesa”, i de fet van poder fer servir aquesta norma per adquirir la nacionalitat i la protecció de l'estat espanyol durant molts anys. Aquesta norma per exemple es va fer servir per protegir a un bon grapat de jueus sefardites que fugint de la persecució nazi van aconseguir un passaport espanyol i amb ell van escapar de la mort.

El 1969 un altre dictador, Franco, va derogar formalment l'Edicte de Granada de 1492, assegurant d'aquesta manera que cap jueu s'hagués de sentir expulsat ja d'Espanya, i el 1982, governant encara la UCD sota la presidència de Leopoldo Calvo Sotelo, es va modificar el codi civil espanyol per accelerar l'adquisició de la nacionalitat espanyola (acreditant només dos anys de residència legal) “als sefardites”.

Amb tot plegat no s'acaba d'entendre aquesta generosa passió reparadora del greuge de 1492 per part del govern d'un estat que a hores d'ara no ha mogut ni una coma de l'expulsió dels moriscos de 1609-1610 (un cas molt semblant si és que no idèntic al dels sefardites), ni ha buscat als descendents dels exiliats de tantes guerres civils que hi ha hagut, ni ha demanat perdó pels crims comesos per 4 segles d'imperi colonial... i més encara un govern com l'actual que té conscient i volgudament paralitzada la recuperació de la memòria històrica i extrema les mesures repressives contra la immigració il·legal (sobre tot quan es tracta de gent pobra).

La reforma que vol fer ara el PP en favor de la comunitat sefardita és justa? Examinat el cas comparativament és clar que no. Com a mínim i en la mateixa lògica els descendents dels moriscos haurien de tenir un tracte equivalent, i no és el cas ni amb aquest projecte ni en la versió actual del codi civil, que ja esmenta com he dit abans als sefardites. El dret d'adquirir la nacionalitat espanyola amb només dos anys de residència es va atorgar amb la modificació del codi civil de 1954 (amb Franco) per als nacionals dels països iberoamericans i de Filipines, i el 1982 es va ampliar als nacionals d'Andorra, Guinea Ecuatorial, Portugal i com ja he dit “als sefardites” (siguin d'on siguin). Com es veu una relació feta amb molt esperit imperial però que descuida altres antics dominis o condominis de la gloriosa història de l'Espanya imperial, com els països baixos, el sud d'Itàlia, el nord de Marruecos, el sidi-Ifni o el Sàhara Espanyol. I òbviament exclou als descendents dels moriscos, repartits especialment per tot el nord d'Àfrica i el mediterrani oriental.

La discriminació positiva en l'adquisició de la nacionalitat és necessària? Països com França o Alemanya no tenen disposicions de discriminació positiva a l'hora d'adquirir la nacionalitat i les molt generoses que tenia el Regne Unit just després de l'era victoriana es van acabar limitant molt per evitar que mig Món es passegés amb un passaport britànic a la butxaca. En una visió realment democràtica de la sobirania i la ciutadania, la nacionalitat no és un privilegi atorgat pel governant sinó un dret que es correspon amb la convivència en règim d'igualtat en el territori que delimita l'estat-nació. Cap govern hauria de poder anar regalant passaports que per cert no faran pagar necessàriament impostos però sí que donaran dret a vot per correu o a través del corresponent consolat. El lector ja s'haurà adonat per cert que tots aquests canvis per introduir preferències en l'adquisició de la nacionalitat els han introduït sempre governs de la dreta més recalcitrant.

Quines conseqüències poden tenir aquestes disposicions? Si el canvi que vol fer el PP tira endavant, sense moure's de casa seva ni renunciar a la seva nacionalitat actual podrien adquirir la nacionalitat espanyola tots els sefardites que ho vulguin, i només a l'Estat d'Israel hi ha uns 2 milions de sefardites (fora d'Israel, repartits per tot el Món segur que hi ha un número encara més gran, no es té ni idea de quants). Això no és problema? Mai s'adoptaria una mesura equivalent pels descendents dels moriscos, perquè d'aquests només al Marroc, és a dir, aquí al costat, ja n'hi ha 5 milions i com que molts d'aquests sí que vindrien, el ferry d'Algesires no donaria l'abast. Vinguin o no vinguin a residir i a reclamar serveis a Espanya, la nacionalització de milions de ciutadans estrangers seria un fet com a mínim políticament desestabilitzant i socialment inassumible.

El que necessitem imperiosament són polítiques de residència i de nacionalitat que resolguin de forma justa la situació de totes les persones que ara mateix malviuen sense papers en aquest país i per tant sense la possibilitat d'accedir a una feina legal ni tampoc de gestionar amb normalitat el dia a dia de la seva existència. I el PP per cert va exactament en la direcció contrària en aquest tema.

Que es deixin de jugar amb la nació i la nacionalitat espanyola. Potser estan pensant a empadronar tots els sefardites que demanin la nacionalitat en territori català a efectes electorals, per veure si així rebaixen la majoria independentista.

El 1492 es diu que es van expulsar entre 50.000 i 200.000 sefardites com a màxim. Només al 2011 es van expulsar 11.000 migrants sense papers. Dintre de 521 anys algú parlarà de donar papers als descendents dispersos pel Món d'aquesta última gent? Cada cosa té el seu moment i el problema el tenen i el tenim ara.